A SENEGAL
Projectes de cooperació en educació, cultura i sanitat
Després d’un viatge al Senegal i concretament a la Comuna de Palmarin, vaig començar a concebre alguns projectes que poguessin ser útils en millorar petits aspectes de la vida comunitària dels 5 pobles que conformen Palmarin, a la regió de Sine Saloum.
Una colla d’amigues i amics em varen acompanyar en la creació d’aquesta Fundació amb la pretensió que fos una eina de treball que permetés incidir positivament en algunes situacions concretes i problemàtiques, i possibilitar una estructura que pogués ajudar a millorar-les. Tot sigui dit amb la modèstia i la prudència necessàries.
Així doncs, els projectes inicials foren concebuts per aplicar-los a les terres d’una cultura minoritària al Senegal, la cultura Sérér, país del delta Sine Saloum, concretament a la Comuna de Palmarin. Aquests projectes que s’iniciaren abans mateix de la constitució de la Fundació i després de 7 anys, alguns segueixen vigents i amb projecció de futur, d’altres ja s’han completat i també se n’han afegit de nous.
En aquests anys que ja portem de pràctica, La Fundació s’ha encarregat de la gestió i vigilància del desenvolupament de cada projecte, l’aportació financera necessària per a la sostenibilitat i l’acompliment dels seus objectius i la col·laboració oberta i fraterna amb altres Fundacions i Organismes interessats en incidir en el territori amb els seus projectes.
Aquesta pàgina web procurarà, a més de permetre que sapigueu el detall dels projectes i la seva evolució econòmica, mantenir-vos informats de la marxa i el desenvolupament de tots els projectes.
La Fundació Lluís Llach vol animar-vos a cooperar amb la realització i el finançament d’aquests projectes. L’ ajut més convertible en accions són els diners i us els agrairem moltíssim, però entenem que potser també hi ha gent i associacions que tenen possibilitats de col·laborar d’altres maneres també efectives. Estem oberts al vostre ajut i als vostres suggeriments.
Lluís Llach
A CATALUNYA
Premi Miquel Martí i Pol en suport a la creació en llengua catalana
Mentre anàvem fent la música i la lletra del Món Porrera, l’Enric Costa i jo posàvem en solfa l’arrancada del Celler en interminables reunions a casa meva. Teníem un oient d’excepció: en Miquel, que, condemnat a la seva cadira, va haver d’assistir a les nostres xerrades i, encara que només fos per solidaritat amb un futur que veia difícil -si no desastrós-, s’anà encuriosint i interessant pel nostre projecte (···)
Quan fa poc temps ens adonàrem que anàvem a complir el desè aniversari, decidírem que ho celebraríem al voltant de la memòria d’en Miquel Martí i Pol. Fou aleshores quan pensàrem que seria coherent convocar un premi per incentivar la composició de cançons amb base a poemes publicats en català (···)
És aquesta qualitat la que ens ha animat sota l’empenta d’en Lluís Gendrau, a buscar una utilitat cultural més àmplia, amb derivacions pedagògiques que ens engresquen, publicant les 20 cançons preseleccionades en el procés de recerca de la cançó mereixedora del premi Miquel Martí i Pol (···) aquest premi no pretén ser competitiu sinó tan sols un incentiu per fer més presents l’obra dels nostres poetes en l’actualitat cultural a través d’un mitjà de comunicació popular com és la cançó”.
Lluís Llach
Patronat
La Fundació Lluís Llach la componen els següents patrons:
Rosa Español Massaguer
Jordi Pascual Pèlach
Lluís Llach Grande
Oriol Presas Corbella
Albert Costa Miralbell
Mariona Anglès Traserra
Àngels Massagué Magriña
Paquita Colomí Massanas
Projectes
La Fundació Lluís Llach té engegats diversos projectes a Senegal i Catalunya.
A SENEGAL
Els projectes de cooperació de la Fundació se centren, tots ells, a Palmarin-Facao, un poble costaner del Senegal d’uns 7.000 habitants i unes 800 llars, situat a Sine-Saloum, prop de la punta de Sangomar i del delta del Sine-Saloum.
ANEM MÉS LLUNY – Àmbit educatiu
Destinats a promoure la cultura, l‘educació i la tecnologia a la població de Palmarin (Senegal), dotant de recursos i espais necessaris que en permeti l’accés per a tothom.
Biblioteca Nelson Mandela
Construïda el 2014 sota la direcció de la professora Àngels Navarro, fruit d’un conveni entre la Fundació, la Universitat
Politècnica de Barcelona, Arquitectes de Terrassa i col·laboracions particulars. Compta amb un ampli nombre de llibres per a totes les edats, així com accés a internet, ordinadors i impressores.
La biblioteca és un lloc de referència per a infants, joves i adults de la regió. En aquests anys la seva afluència ha superat totes les expectatives i s’ha comprovat que està sent clau per a la millora dels resultats escolars i acadèmics.
- 5000 usuaris l’any ( joves, infants de 0 a 6 anys i adults )
- 15 ordinadors en funcionament
- 1 impressora
- 4 professionals locals contractats
Aprendre – Aula informàtica
Instal·lació i gestió d’una aula informàtica al Lycée de Palmarin-Facao amb un professor especialitzat en l’ensenyament sobre aquesta matèria.
- 100 joves a la setmana en grups de treball
- 40 ordinadors
- 1 projector
- 3 impressores
- 1 professional local contractat
Centre cultural Point Serer
Espai polivalent obert a la ciutadania, especialment a joves i adolescents, amb l’objectiu de ser un lloc d’estudi, trobada i creació col·lectiva. Disposa també d’ordinadors i connexió a Internet.
- 5000 usuaris l’any
- 2 professionals locals contractats
ALÈ – Àmbit Sanitari
Suport als professionals sanitaris de la regió de Palmarin per a millorar la salut de la població, a través de formació i projectes conjunts.
ALÈ DE VIDA
Coordinat per la fisioterapeuta Pilar Camp, professora de la Universitat Blanquerna, s’ha programat una formació per als professionals de la salut centrada, sobretot, en la salut de la dona: obstetrícia i ginecologia. A tal efecte s’han facilitat aparells com ecògrafs i d’altres, amb cursos de formació especialitzats.
Aquest projecte compta al Senegal amb la participació i el suport de l’Hospital Diofior, del que depenen més de 100.000 habitants i la comunitat de Palmarin, i a Catalunya amb l’Institut Català de la Salut (ICS).
- Beneficiaris : Els professionals sanitaris de l’Hospital de Diofior .
- Beneficiàries indirectes : Pacients de Diofior i Palmarin (Ngallou, Ngoundoumane, Nguethi i Diakhanor Djiffer) .
ALÈ DE VIDA
Atenció a dones gestants
L’índex de mortalitat infantil i de dones gestants a l’Àfrica és dels més elevats del món. Des de la Fundació treballem en revertir aquesta situació i hem portat a terme a Palmarin i Ngallou (Senegal) diverses sessions dedicades a l’atenció de les dones gestants i al postpart per a reduir l’índex de mortalitat infantil.
Aquestes accions s’han portat a terme en col·laboració amb l’Hospital de Diofior i el Centre de Salut de Palmarin. Aquestes sessions han estat a càrrec de la terapeuta corporal Àngels Massagué, membre de l’equip de la Fundació dedicat a la dona liderat per la fisioterapeuta Pilar Camp i la ginecòloga Esther Montoliu.
ALÈ DE LLUM
Actualització del laboratori d’anàlisi clínica de l’Hospital de Diofior, a partir de la donació i els coneixements de l’experta Agnès Pumarola. Els nous aparells i la formació rebuda permet que el personal del laboratori pugui afrontar reptes analítics abans impossibles.
- Beneficiaris directes : 15 professionals sanitaris formats .
- Beneficiaris indirectes : Més de 1 .000 pacients anuals .
ALÈ D’UN SOMRIURE
En col·laboració amb la Fundació Futbol Club Barcelona i l’Ajuntament de Palmarin, la Fundació i l’organització Dentistes Sense Fronteres ha pres cura odontològica dels
habitants de Palmarin així com la promoció de mètodes d’higiene i salut bucodental dirigida especialment als infants.
- Participació sobre el terreny de 14 metges voluntaris.
- Beneficiaris directes: Més de 1.000 intervencions.
ALTRES PROJECTES
Iniciatives i activitats productives adequades al mercat amb un vessant social i cultural per a millorar el desenvolupament i les condicions de vida de les persones.
Embat a la foscor
Algunes zones rurals del Senegal no disposen d’una adequada senyalització viària i l’ús habitual de carros, impulsats per animals de càrrega sense llum ni senyalització, provoca continus accidents.
En els últims anys la Paquita Colomí i en Quim Martín han facilitat més de 400 triangles de senyalització viària entre la població que condueix els vehicles de tracció animal.
Formació en l’agricultura domèstica
Hem format 100 dones en tècniques d’agricultura domèstica per tal que els faciliti l’autoproducció per l’ús propi i la venda a tercers.
Dones de la sal
Palmarin disposa d’unes importants salines que subministren l’apreciat producte a les regions de l’entorn i a altres indrets del Senegal. La seva explotació està, exclusivament, en mans de les dones que, sovint, no disposen dels estris ni les proteccions necessàries per a l’adequada manipulació d’un producte tan
delicat. Els facilitem alguns estris de treball com guants, ulleres de sol i gotes oculars.
Material escolar
La Fundació facilita cada any material escolar per als col·legis de les illes del delta de Sine-Saloum que, molt aïllades, no tenen els materials suficients per a portar a terme la seva funció.
FESTIVAL NOVA CANÇÓ SERER
Hem organitzat a Palmarin el 1r. Festival/Concurs de la Nova Cançó Serer. Aquesta iniciativa s’inscriu dins dels objectius, mencionats als Estatuts de la Fundació, de donar suport a llengües i cultures minoritàries o mereixedores d’una especial protecció. Com és el cas de la llengua i ètnia Serer que viu en aquesta zona de Senegal.
El serer és una llengua del grup atlàntic i de la branca senegalesa de les llengües nigero–congolesesés, parlat per 1,2 milions al Senegal (el 15% de la població), però no té reconegut l’estatus que li correspondria. Amb la creació d’aquest Festival/Concurs es pretén normalitzar l’ús de la llengua i la cultura Serer a través de diverses iniciatives enfocades totes elles en la difusió, l’educació i l’ensenyament en serer, però també en les arts i la cultura popular, especialment entre la població més jove.
Aquest 1r Festival congregà persones de totes les edats que omplien tot l’aforament de l’espai. L’èxit ha estat tan rellevant que ja podem anunciar que hi haurà, com a mínim, una 2a edició del Festival. Volem agrair a la població de Palmarin que es va bolcar de forma entusiasta en l’organització de l’esdeveniment, així com a amics i col·laboradors de la Fundación con en Joan Mas que, amb el seu suport econòmic, han permès finançar aquest acte cultural.
Com dirien en serer Diokan Dial, gràcies a tots els que ho heu fet possible.
Guanyadors de la 1a edició del Festival de la nova cançó Serer – 2024
1r. Premi Ameth Dione
2n. Premi GMK
3r. Premi Mbassis Family
A CATALUNYA
Suport a la Llengua i la Cultura Catalana
TERRA I CULTURA
Promocionem i donem suport a aquells cantants en llengua catalana que musiquen temes a partir de la poesia.
Certamen Terra i Cultura – Premi Miquel Martí i Pol
El Certamen Terra i Cultura – Premi Miquel Martí i Pol és un premi músic-literari convocat anualment des del 2008. S’atorga a la millor composició musical original basada en un poema en llengua catalana i les cançons que s’hi presenten han d’haver estat publicades entre l’11 de setembre de l’any anterior i el mateix dia de l’any present. Consta d’una part econòmica i una part artística que es concreta en concerts en directe.
Fins al dia d’avui, els guanyadors de totes les edicions han estat:
- 2008 Sílvia Pérez Cruz per “Covava l’ou de la mort blanca” (Maria Mercè Marçal)
- 2009 Clara Andrés per “Personatges” (Josep Pedrals)
- 2010 Joan Manuel Galeas per “Em declaro vençut” (Miquel Martí i Pol)
- 2011 Tomàs de los Santos per “Homenatge anònim XV” (Vicent Andrés Estellés)
- 2012 Roger Mas per “Si el mar tingués baranes” (Maria-Mercè Marçal)
- 2013 Toni Xuclà i Gemma Humet per “Aquesta pau és meva” (Salvador Espriu)
- 2014 Judit Neddermann i Ignasi Cussó per “El fugitiu” (Miquel Martí i Pol)
- 2015 Bartomeu per “Els amants” (Vicent Andrés Estellés)
- 2016 Mireia Vives i Borja Penalba per “Si no fores (no amb mi)” (Roc Casagran)
- 2017 David Carabén per “Tot són preguntes” (Joan Vinyoli)
- 2018 Sommeliers per “La Llibertat” (Joan Margarit)
- 2019 Clàudia Cabero per “Dona dindi” (Rosa Maria Arrazola)
- 2020 Juan Valderrama per “Podries” (Joana Rasapall)
- 2021 The Tyets & Cor Bressola per “El ratolí” (Enric Larreula)
- 2022 Carles Dénia per “Oda apatxe a València” (Ramon Ramon)
- 2023 Mar Grimalt per «La inutilitat» de Damià Huguet
- 2024 L’Arannà per «Flor negra» (Mercè Rodoreda) 1r Premi
- Anna Ferrer per “Cau de la por” (Bartomeu Obrador-Cursach) 2n Premi.
